Alguns poemes

Ací us presentem alguns dels poemes que podeu utilitzar per al vostre projecte musical en català. Només és perquè us feu una idea. Heu d'intentar que la lletra encaixe amb la base de hip hop o de trap, del contrari es crearà un efecte poc dessitjat. Tampoc heu d'utilitzar el poema sencer, sinó aquells versos que us puguen servir per a la vostra cançó. Alguns exemples:

Ramon Llull | Cant de Ramon

Són creat e ésser m'és dat 
a servir Déu que fos honrat,
e són caüt en mant pecat
e en ira de Déu fui pausat.
Jesús me venc crucificat,
volc que Déus fos per mi amat.

Matí ané querre perdó
a Déu, e pris confessió
ab dolor e contrició.
De caritat, oració,
esperança, devoció,
Déus me fé conservació.

Lo monestir de Miramar
fiu a frares Menors donar
per sarraïns a preïcar.
Entre la vinya e el fenollar
amor me pres, fe'm Déus amar,
entre sospirs e plors estar.

Déus Paire, Fill, Déus espirat
de qui és santa Trinitat
tracté com fossen demonstrar.
Déus Fill, del cel és devallat,
de una Verge està nat,
Déu e home, Crist apel.lat.

Lo món era en damnació;
morí per dar salvació
Jesús, per qui el món creat fo.
Jesús pujà al cel sobre el tro,
venrà a jutjar li mal e el bo:
no valran plors querre perdó.

Novell saber hai atrobat,
pot-n'hom conèixer veritat
e destruir la falsetat:
sarraïns seran batejat,
tartres, jueus e mant orat,
per lo saber que Déus m'ha dat.

Pres hai la crots, tramet amors
a la Dona de pecadors
que d'ella m’aport gran socors.
Mon cor està casa d’amors
e mos ulls fontanes de plors.
Entre gauig estaig e dolors.

Sóm hom vell, paubre, menyspreat,
no hai ajuda d'home nat
e hai trop gran fait emperat.
Gran res hai del món cercat,
mant bon eximpli hai donat:
poc són conegut e amat.

Vull morir en pèlag d'amor.
Per ésser gran no n'hai paor
de mal príncep ne mal pastor.
Tots jorns consir la deshonor
que fan a Déu li gran senyor.
Qui meten lo món en error.

Prec Déus trameta misatgés,
devots, scients e verdaders
a conèixer que Déus home és.
La Verge on Déu hom se fes
e tots los sants d'ella sotsmès
prec que en infern no sia mès.

Laus, honor al major Senyor
al qual tramet la mia amor
que d’ell reeba resplandor.
No són digne de far honor
a Déu, tan fort són pecador
e són de llibres trobador.

On que vage cuit gran bé far,
e a la fi res no hi puc far,
per què n'hai ira e pesar.
Ab contrició e plorar
vull tant a Déu mercè clamar
que mos llibres vulla exalçar.

Santedat, vida, sanitat
gauig, me dó Déus e llibertat,
e guard-me de mal e pecat.
A Déu me són tot comanat:
mal esperit ne hom irat
no hagen en mi potestat.

Man Déus als cels e als elements,
plantes e totes res vivents
que no em facen mal ni turments.
Dó'm Déus companyons coneixents,
devots, lleials, humils, tements,
a procurar sos honraments.

Jacint Verdaguer | L'Atlàntida | Cant setè
  
DELOS

eptú arrencada
d'un dels tres caires de Sicília bella,
     vegí'm com nova estrella,
del mar immens en la blavor llançada.

     Mirant-me les gavines
de borrallons d'escuma coronada,
cregueren-me llur càndida parella;
     les àligues marines
cregueren-me de lotus flor novella
que entre randes de mar i coral.lines
hagués badat sa virginal parpella.

Al veure'm en los marges de l'Etòlia,
l'Aqueloos, als besos de l'aurora,
me prenia per calze de magnòlia
que li oferís aromes en sa vora.

     Les illes me prenien
per un navili de rumbosa vela,
     que, ple de rics aflaires,
     los joguinosos aires
d'Epidauros a Dòrida empenyien;
i amb música, remors i canticela
los Tritons i Oceànides seguien
lo fil d'argent de ma lliscanta estela.

Trobà en mon si dolcíssima acollida
     Latona, perseguida
     per Juno sobirana,
     de Jove engelosida;
quena fins los rius fugien de sos passos,
li negava la selva sos ribassos,
     i el fer lleó ses balmes;
a l'ombra recolzada de mes palmes
çparí, i bressol de Febo i de Diana,
jo els gronxí dolçament entre mos braços.

Llavors, sortint de les pactòlees ribes,
tot cantant set vegades me voltaren
los cisnes de Meònia, i fugitives
     al meu entorn dansaren
del cel les Hores, abocant ses faldes
de murtra, terebints i semprevives,
d'àmbar, coral, topazis i esmeraldes.

Com en camp de violes l'englantina,
só de totes les illes la regina;
    mes,, ahir vespre, llesta,
a un auguri de pròxima tempesta,
del mar de Mirtos m'abriguí en les cales
     que amb mos perfums emmelo;
     i recollint les ales,
per sempre aquí mes àncores arrelo.

Desolació | Joan Alcover

Jo so l'esqueix d'un arbre, esponerós ahí,
qu'als segadors feya ombra a l'hora de la sesta;
mes branques, una a una, va rompre la tempesta,
y'l llamp, fins a la terra, ma soca mitxpartí.

Brots de migrades fulles coronen el bossí
obert y sens entranyes, que de la soca resta;
cremar he vist ma llenya; com fumarol de festa,
al cel he vist anarse'n la millò part de mi.

Y l'amargor de viure xucla m'arrel esclava,
y sent brostar les fulles y sent pujar la sava,
y m'aida a esperar l'hora de caure un sol conort.

Cada ferida mostra la perdua d'una branca;
sns jo, res parlaría de la meitat que'm maca;
jo visch sols pera planye' lo que de mi s'es mort.