Trap brut, el trap de la terreta

La tia figa ens presenta un tema de mostra del trap cantat en valencià. Com sol ser habitual amb els estils musicals més trencadors, els artistes locals fan una recerca constant de la fussió entre el passat i el futur. És la mescla de la metròpoli i el bancal, d'allò digital i d'allò analògic. A l'estil de grups com Orxata Sound System i Zoo. Ací us deixe el vídeo de la seua cançó "Trap brut". Des de La Vall d'Albaida fins a l'infinit i més enllà. Gaudiu-la!

Bad Gyal o com destrossar totes les regles gramaticals amb una cançó

Si Pompeu Fabra alçara el cap i escoltara a Bad Gyal s'emportaria un bon ensurt. Cal agrair que un dels fenòmens musicals del moment haja decidit traure al mercat alguns temes en català. Ara bé, cal ser conscient que en aquesta mena de estils musicals una de les coses més importants és l'impacte. La cançó In-da-pan-den va resultar la seua presentació com a artista. Poc a poc anant fent-se un lloc fins convertir-se en una artista global. Malauradament, ha anat perdent l'ús del català, encara que a Youtube encara podem trobar algunes cançons on s'utilitza la llengua dels nostres avis. Això si, no se si un filòleg català serà capaç d'escoltar un tema d'aquests sense traure el boligraf roig de la butxaca. Paciència Pompeu!!!

El trap també parla català

Ja sabeu que als últims anys ha aparegut un nou estil musical a mig camí entre el rap, el reggaeton i l'electrònica. El món musical català no és alié a aquesta nova moda. Cal tenir en compte que, a banda de gustos musicals, el català emprat conté en ocasions algunes incorreccions gramaticals. També ho fa en castellà o en anglès i, des de la seua aparició com a estil musical, ha estat una dels signes representatius d'aquest nou moviment. Ja saps, tu també pots gossejar en català.

Ací et presentem un vídeo amb els deu millors trapistes en català:

Salut!

Rapsodes, des del cor de València

Després de conéixer un grup amb accent oriental, tornem a casa nostra on trobem Rapsodes. Aquest grup naix pràcticament amb el nou segle i podem dir que no han cobrat mai en pessetes. Des de l'any 2002 és un dels col·lectius en cantar rap en la nostra llengua. Espere que la seua música et serveixca d'inspiració.

L'article que trobem a la Vikipèdia et resumeix el que ha estat la seua llarga carrera musical d'aquest grup de les comarques centrals:

Rapsodes va ser un col·lectiu musical valencià nascut el 2002 que mescla diferents estils com el hip-hop, la música electrònica o el jazz. Les lletres tenen un fort component de crítica social combinades amb altres més divertides, humanes i íntimes.

Rapsodes van començar el seu camí musical en la localitat de Llíria, d'on s'inspiraren en moltes de les lletres. El grup va presentar el seu primer àlbum, Contes per versos en la sala Loco de València. Aquest àlbum es considera un disc fundacional. El 2007 va rebre el Premi Ovidi Montllor «grup revelació» i l'any següent el primer premi del Circuit de la Música en Valencià, i el premi a la millor lletra dels Ovidi Montllor de 2009.^[4]

En aquesta mateixa sala Loco es va acomiadar el gener de l'any 2014 amb el disc Pessics i Pessigolles. Amb la marxa d'Andreu Laguarda a l'Amèrica del Sud es tancava la trajectòria del grup, pioner al País Valencià en l’ús del valencià en el hip-hop. Respecte a aquesta última qüestió el grup va dir que «veuen el present del hip-hop valencià (i no només en valencià) amb esperança, presa d’una ebullició que no era tan palpable, perquè el rap és una música que, vaja on vaja, tindrà acceptació en més o menys mesura, tot i que és clar que, per a nosaltres, acaba de nàixer i que no està al nivell de les grans estreles del rap espanyol».

Atversaris, el hip hop que ve del nord

Atversaris és un dels grups de hip hop que us recomanem escoltar per a la realització d'aquesta activitat. És un grup que arriba del nord, de Barcelona i Sabadell, per la qual cosa utilitza un dialecte oriental. 

Ací teniu un resum del que ha estat la seua experiència com a grup fins a aquest moment*:

At Versaris és una banda formada per Pau Llonch (ex-component de Batzak), Rodrigo Laviña (ex-component de Pirat's Sound Sistema) i Joan Riera (o DJ Singular).^[1] Són un dels grups de rap en català més consolidats, i els pioners a utilitzar aquesta llengua i aconseguir difusió i reconeixement.^[2][3] Les lletres del grup toquen un gran ventall de temàtiques, entre les quals destaquen, per quantitat, les que posen de manifest la seva militància anticapitalista.

El 2007 van llançar amb la discogràfica Propaganda pel fet!, Va Amb Nosaltres,^[4] un treball la sonoritat del qual ha estat molt criticada pels mateixos membres del grup, però que destaca ja per una gran qualitat lírica i per l'eclecticisme de les produccions musicals, la majoria de les quals assumides per Pau Llonch i el DJ de la banda en aquells moments, el DJ Bel, actualment acompanyant als plats a El Nota.^[1] L'any 2008 van presentar La Vida Són 2 Dies… Cedir-la o Guanyar-la!, un maxi que conté 4 temes, avanç d'un nou treball que veuria la llum el 2009.

Han participat en esdeveniments com l'Hipnotik Festival de Barcelona, el Senglar Rock de Lleida, al festival político-musical Rebrot del col·lectiu Arran, al Festival de Música Viva de Vic,^[5] el Festival Cruïlla de Cultures^[6] (on van compartir escenari amb Keny Arkana), o a la programació del Teatre Grec de Barcelona. Han visitat també els EUA (Nova York, Hip hop Global throwdown, Austin, SXSW i Houston),^[7][8] Euskal Herria, Itàlia (Roma), França (Marsella), Galiza, etc.

El 18 de juliol de 2009 van lliurar A cada passa", el seu segon LP publicat amb Propaganda pel fet!,^[4] amb el qual van obtenir el premi per votació popular a millor disc de 2009 de la modalitat de pop-rock per la revista Enderrock.^[9]

A partir de la primavera de 2010 At Versaris engega, juntament amb la banda de jazz-rock Asstrio, la gira: «At Versaris i Asstrio, per principis elegants»;^[10] gira que s'allargà fins al juny de 2011, per la immillorable rebuda de la crítica i del públic. Com a mostra, el premi ARC a millor grup de l'any en la categoria Jazz/blues que obtenen el 2010.^[11] D'aquesta gira en quedarà pel record el disc Per Principis Elegants, un directe gravat a la sala Stroika, a Manresa.

El 18 de gener de 2013 presentaren el seu EP No Fear; disc que proporcionen en descàrrega digital gratuïta a través de la seva pàgina web. Aquest EP va comptar amb la col·laboració de Wajeed(DJ i productora del grup Detroit Invincible), en la cançó que dóna nom al treball; i el videoclip del qual correria per les xarxes socials sota l'etiqueta #CapPor. El títol del disc, segons paraules de Pau Llonch, és una al·lusió a la proposta política del grup “Que la por canviï de bàndol”. En principi aquest nou EP havia de comptar amb publicacions periòdiques de noves cançons, segons el mateix Pau Llonch.^[12]

El 10 d'abril de 2013 es va publicar a Youtube un nou videoclip del grup. El videoclip està produït per Causa Venezuela, organització de suport a la revolució Bolivariana, i tant la cançó com el vídeo tracten del mateix.^[13]

El 24 de setembre de 2013 el grup anunciaren que posaven en descàrrega directa i gratuïta tota la seva discografia.^[14][15]

(*) Vikipèdia

Una de ritmes!

En aquesta entrada us presente algunes de les bases d'ús lliure que podeu trobar a plataformes com Youtube. Hi ha un bon grapat! Tria la que més t'agrade i utilitza-la per rapejar a sobre el teu poema preferit. Recorda que pots buscar llistes de reproducció on hi ha moltes d'aquestes bases. Comprova que siguen d'ús lliure per no tenir problemes amb els drets d'autor. Te'n deixe algunes per anar fent boca:

Pots trobar més vídeos amb bases de hip hop a:

Si tens dubtes, pots enviar-me un mail: 

Alguns poemes

Ací us presentem alguns dels poemes que podeu utilitzar per al vostre projecte musical en català. Només és perquè us feu una idea. Heu d'intentar que la lletra encaixe amb la base de hip hop o de trap, del contrari es crearà un efecte poc dessitjat. Tampoc heu d'utilitzar el poema sencer, sinó aquells versos que us puguen servir per a la vostra cançó. Alguns exemples:

Ramon Llull | Cant de Ramon

Són creat e ésser m'és dat 
a servir Déu que fos honrat,
e són caüt en mant pecat
e en ira de Déu fui pausat.
Jesús me venc crucificat,
volc que Déus fos per mi amat.

Matí ané querre perdó
a Déu, e pris confessió
ab dolor e contrició.
De caritat, oració,
esperança, devoció,
Déus me fé conservació.

Lo monestir de Miramar
fiu a frares Menors donar
per sarraïns a preïcar.
Entre la vinya e el fenollar
amor me pres, fe'm Déus amar,
entre sospirs e plors estar.

Déus Paire, Fill, Déus espirat
de qui és santa Trinitat
tracté com fossen demonstrar.
Déus Fill, del cel és devallat,
de una Verge està nat,
Déu e home, Crist apel.lat.

Lo món era en damnació;
morí per dar salvació
Jesús, per qui el món creat fo.
Jesús pujà al cel sobre el tro,
venrà a jutjar li mal e el bo:
no valran plors querre perdó.

Novell saber hai atrobat,
pot-n'hom conèixer veritat
e destruir la falsetat:
sarraïns seran batejat,
tartres, jueus e mant orat,
per lo saber que Déus m'ha dat.

Pres hai la crots, tramet amors
a la Dona de pecadors
que d'ella m’aport gran socors.
Mon cor està casa d’amors
e mos ulls fontanes de plors.
Entre gauig estaig e dolors.

Sóm hom vell, paubre, menyspreat,
no hai ajuda d'home nat
e hai trop gran fait emperat.
Gran res hai del món cercat,
mant bon eximpli hai donat:
poc són conegut e amat.

Vull morir en pèlag d'amor.
Per ésser gran no n'hai paor
de mal príncep ne mal pastor.
Tots jorns consir la deshonor
que fan a Déu li gran senyor.
Qui meten lo món en error.

Prec Déus trameta misatgés,
devots, scients e verdaders
a conèixer que Déus home és.
La Verge on Déu hom se fes
e tots los sants d'ella sotsmès
prec que en infern no sia mès.

Laus, honor al major Senyor
al qual tramet la mia amor
que d’ell reeba resplandor.
No són digne de far honor
a Déu, tan fort són pecador
e són de llibres trobador.

On que vage cuit gran bé far,
e a la fi res no hi puc far,
per què n'hai ira e pesar.
Ab contrició e plorar
vull tant a Déu mercè clamar
que mos llibres vulla exalçar.

Santedat, vida, sanitat
gauig, me dó Déus e llibertat,
e guard-me de mal e pecat.
A Déu me són tot comanat:
mal esperit ne hom irat
no hagen en mi potestat.

Man Déus als cels e als elements,
plantes e totes res vivents
que no em facen mal ni turments.
Dó'm Déus companyons coneixents,
devots, lleials, humils, tements,
a procurar sos honraments.

Jacint Verdaguer | L'Atlàntida | Cant setè
  
DELOS

eptú arrencada
d'un dels tres caires de Sicília bella,
     vegí'm com nova estrella,
del mar immens en la blavor llançada.

     Mirant-me les gavines
de borrallons d'escuma coronada,
cregueren-me llur càndida parella;
     les àligues marines
cregueren-me de lotus flor novella
que entre randes de mar i coral.lines
hagués badat sa virginal parpella.

Al veure'm en los marges de l'Etòlia,
l'Aqueloos, als besos de l'aurora,
me prenia per calze de magnòlia
que li oferís aromes en sa vora.

     Les illes me prenien
per un navili de rumbosa vela,
     que, ple de rics aflaires,
     los joguinosos aires
d'Epidauros a Dòrida empenyien;
i amb música, remors i canticela
los Tritons i Oceànides seguien
lo fil d'argent de ma lliscanta estela.

Trobà en mon si dolcíssima acollida
     Latona, perseguida
     per Juno sobirana,
     de Jove engelosida;
quena fins los rius fugien de sos passos,
li negava la selva sos ribassos,
     i el fer lleó ses balmes;
a l'ombra recolzada de mes palmes
çparí, i bressol de Febo i de Diana,
jo els gronxí dolçament entre mos braços.

Llavors, sortint de les pactòlees ribes,
tot cantant set vegades me voltaren
los cisnes de Meònia, i fugitives
     al meu entorn dansaren
del cel les Hores, abocant ses faldes
de murtra, terebints i semprevives,
d'àmbar, coral, topazis i esmeraldes.

Com en camp de violes l'englantina,
só de totes les illes la regina;
    mes,, ahir vespre, llesta,
a un auguri de pròxima tempesta,
del mar de Mirtos m'abriguí en les cales
     que amb mos perfums emmelo;
     i recollint les ales,
per sempre aquí mes àncores arrelo.

Desolació | Joan Alcover

Jo so l'esqueix d'un arbre, esponerós ahí,
qu'als segadors feya ombra a l'hora de la sesta;
mes branques, una a una, va rompre la tempesta,
y'l llamp, fins a la terra, ma soca mitxpartí.

Brots de migrades fulles coronen el bossí
obert y sens entranyes, que de la soca resta;
cremar he vist ma llenya; com fumarol de festa,
al cel he vist anarse'n la millò part de mi.

Y l'amargor de viure xucla m'arrel esclava,
y sent brostar les fulles y sent pujar la sava,
y m'aida a esperar l'hora de caure un sol conort.

Cada ferida mostra la perdua d'una branca;
sns jo, res parlaría de la meitat que'm maca;
jo visch sols pera planye' lo que de mi s'es mort.